Simbols Valencians

GOS RATER VALENCI└

En Blau

     
     
 

SÝmbols Valencians


Descobrix els SÝmbols que marquen la nostra identitat en tots els Ómbits, Órees i temps.

 

 

Gos rater valenciÓEl Gos Rater ValenciÓ Ús una raša canina aut˛ctona de la Comunitat Valenciana, tenint constÓncia de l'existŔncia d'estos gossos des del sigle XVI, descrivint-se en alguns tractats de l'Úpoca diferents tipos d'estos gossos existents en el Regne de ValÚncia, com el Canis Villaticus o Gos de l'Hora, definint-lo com, ôel gos de la gent del camp o de l'horaö.

Sigles mÚs tart, en el XVIII, comencen a ser coneguts com, Gos Albelloner (gos de sÚquia) definint-los com, 'gossos chicotets que servixen pen a lladrar als que passen o als que van entrant en alguna casa'. ╔s per all˛ que sˇn excelents guardians de la casa per la seua capacitat per a avisar per mig del lladrit encara que el seu aspecte no siga molt fer.

Darrere d'esta denominaciˇ, ha tingut algunes atres mÚs com, Ratador valenciÓ, Gos ratoner valenciÓ, Rateret i algunes mÚs, pero totes elles fan referŔncia a la seua aptitut com cašador de rosegadors, conills, talpons...

Gos rater valenciÓTambÚ existix una denominaciˇ genu´nament valenciana que Ús Fusterier (gos de fusters) que deriva de la paraula fuster, en lo que als gossos d'este gremi se'ls denominava fusteriers o fusterierets.

El seu carÓcter Ús viu, alegre, un tant nerviˇs, carinyˇs i fidel. ╔s valent, tant en la caša com en la defensa de les propietats dels seus amos, puix no li agraden els estranys. Sˇn molt inteligents i deprenen rÓpit.

En la desapariciˇ progressiva de l'horta valenciana, es pert una manera de vida que inclo´a la prÓctica de la caša de rosegadors, caracterÝstica principal del Gos Rater ValenciÓ, sent utilisat ara primordialment com gos de companyia.

Gos rater valenciÓAntigament, en l'agricultura es treballava en cavalleries i el Gos Rater ValenciÓ estava present en les quadres i estables eliminant les rates que hi havia entre la palla. AdemÚs, en els pobles riberencs de l'Albufera es cašaven les rates d'aigua o rates de l'arr˛s, animals estos d'uns 22 cm de llarc en el dors negrenc i la pancha mÚs clara, que s'alimentava de cereals, arra´ls, granotes i chicotets crustÓceus.

Esta costum ha sobrevixcut fins als nostres dies i encara se pot observar com els agricultors van als arrossers en els seus gossos i una ferramenta similar a una fitora (cachaba), formada per un llarc gancho de ferro arrematat en puncha. TambÚ disponen una xÓrcia en forma d'embut, que s'ancora en l'entrada del cau per mig d'una forqueta (retola). El Gos Rater ValenciÓ s'encarrega de traure a les rates d'aigua, mentrimentres que l'agricultor les mata en la citada ferramenta, una volta s'ha introdu´t en la xÓrcia. A voltes Ús el propi gos qui s'enfronta a la rata i li dona caša.

A banda d'este tipo de prßctica, el Gos Rater ValenciÓ s'utilisa en les tirades de torts i la caša del conill, per a les quals goja d'una tremenda popularitat, degut a l'interÚs que demostren per les peces i l'absŔncia de signes de fatiga manifesta.

╔s un gos de talla chicoteta, a pesar d'all˛ la seua complexiˇ atlŔtica li proporciona agilitat i forša.

Gos rater valenciÓTÚ un cap ben proporcionat en respecte al cos, en la cara estreta i llavis prims. Les seues dents sˇn blanques en mossegada en tisora. Els seus ulls sˇn ovalats i poc sobreixents. El color del iris Ús castany en els parpalls prims i molt pegats als ulls. Les seues orelles empinades i triangulars sˇn de tamany mig, (10 cm). Posse´x una musculatura ferma i molt marcada. La seua coa estÓ amputada o Ús inexistent. TÚ espolons en les potes davanteres i mans de llebre en ungles i coixins en les quatre.

La seua pell Ús molt prima i pegada al cos, en pŔl curt de no mÚs de 2 cm llongitut. En la seua capa predominen les tacades sobre les uniformes. Entre les tacades la mÚs abundant Ús la tricolor (negra/f˛c en taques blanques), seguida de negre-f˛c. TambÚ les n'hi ha negra-blanca, canella-blanca, chocolate-blanca. En les capes uniformes es troben les capes negra i la canella.

La seua alšada a la creu Ús en els mascles, de 30 a 40 cm, sent l'ideal 36 cm i en les femelles de 29 a 38 cm, sent l'ideal 33 cm.

El seu pes oscila entre 4 i 8 quilos.
  

Gos rater valenciÓ

  Gos rater valenciÓ
Gos rater valenciÓ

Gos rater valenciÓ
Gos rater valenciÓ

Gos rater valenciÓ
Gos rater valenciÓ

Gos rater valenciÓ
Gos rater valenciÓ
 
 
   
 
 

Usuaris en llÝnea

En Blau pertany al Grup LLVS - Marš 2007