Les ceberes són unes edificacions tradicionals de l'horta valenciana que servien per a guardar i eixugar les collites de ceba.

La cebera és una construcció de l'horta valenciana que junt en les tradicionals barraques, alqueries i cases d'agricultor conformen lo que en son moment era el paisage de l'horta valenciana.

Actualment, queden molt poques ceberes dins del nostre Regne, i les poques ceberes que queden ya no complixen en la seua funció primordial i inicial.

Les poques ceberes que perduren i servixen per a donar testimoni, es troben en molt mal estat o en alguns casos, com la de la fotografia de damunt del tot, han segut rescatades de la mort súbita i servixen per a donar soport i bellea ad una rotonda a l'entrada de Picanya.

Les dimensions d'esta construcció eren molt variables, és molt de supondre que estaria en funció de les necessitats del seu amo i de la seua collita.

Bàsicament són construccions fetes en fusta, la seua planta és rectangular, tenen uns pilars de fusta grossa per tot el perímetro separats entre ells, entre un metro i metro i mig. L'enteulat es troba recobert de rajoles, i les parets estan fetes també en lliceres separats entre ells uns cinc centímetros per a poder deixar passar i córrer l'aire per dins de la construcció.

Segons els models, els quals no seguixen una norma fixa, poden tindre porta a soles en un costat o en els dos costat chicotets, pero lo que no és molt normal és que tinguen porta a la mitat de la construcció, en els costats grans.

L'objectiu de que les lliceres estiguen separats és justament per a poder complir la seua funció de deixar córrer l'aire, i aixina poder eixugar les cebes.

El sol de les ceberes està sobreelevat en respecte a la terra, de deu a vint centímetros, per a poder aïllar les cebes de l'humitat de la terra i que aixina estes pogueren eixugar-se.

El sol de les ceberes està realisat de la mateixa manera que les parets.

També hem de dir, que estes construccions no eren a soles per a que les cebes s'eixugaren, sino també per a la seua bona conservació i el seu almagasenage.

Per últim, afegir que estes ceberes, quan estaven en funcionament, emanaven un olor característic, i que és una verdadera pena que l'industrialisació hi haja relegat a l'oblit una construcció tan emblemàtica com esta. Pero lo que és encara pijor és que no s'estiga fent tot lo necessari per a que símbols valencians tan arraïlats com este, estiguen desapareguent.