El dia 19 de Febrer de 2004, s'inicia la Campanya, "Un chic, una víctima", puix tots els chics i chiques que ara estan estudiant ¿Valencià? en l'escola, els obliguen, per imperatiu llegal, a estudiar català. A soles baste recordar el punt 5 de la llei de creació de la A.V.LL. i tots els acorts als que està arribant esta.

A soles recordar que és inadmissible que dins de l'entitat mencionada, hagen 'acadèmics' que a la seua vegada estiguen lligats al I.E.C.

La fi d'esta campanya és posar de manifest el descontent general que hi ha abans l'estudi del català en tots els centres docents. Per ad allò, pots posar el teu nom, no fan falta llinages, el colege a on t'imponen per imperatiu llegal el català i enviar-ho al teu cap d'estudis, al teu director, a l'ajuntament del teu poble o ciutat, a la Conselleria d'Educació del teu poble o ciutat, a la Generalitat Valenciana, a la Diputació Valenciana, a les Corts Valencianes, a tots els partits polítics, al govern central, al ministeri d'Educació, a les Universitats de dins o fòra del nostre regne, a on cregues que pot servir per a defendre el nostre idioma valencià, o simplement pega-lo en les parets, tauló d'anuncis...

L'idioma valencià ben val un chicotet esforç, puix a soles erradicant el català dels nostres centres docents, podrem arribar en uns anys ha parlar en valencià.
 

Per açò pots descarregar-te esta octaveta en format .pdf, en les quals trobareu una pàgina en quatre imàgens com a la de dalt, fotocopia-la i dividix-la en quatre i distribuïx-la, puix l'objectiu d'esta campanya és a soles distribuir les octavetes, que es reproduïxquen d'un costat a un atre i que el sentir de que hi ha més coses per descobrir s'apodere de qui la lligga. Que qui encara no conega suficientment el problema valencià, siga conscient d'ell.

Porta-la al teu treball, colege, associació, centre deportiu, apartament, a la plaja, a la tenda a on vages a comprar, a on siga... i deixa un grapat d'octavetes, comentant al responsable del local en qüestió que diga a quí les agarre, que poden fer fotocòpies i distribuir-les als diferents llocs que estos freqüenten i aixina successivament, mai es pot saber a on hi ha un valencianiste amic, aixina les octavetes aniran creixent per tota Valéncia, i inclús en un poc de voluntat, eixira fora de la mateixa, i es reproduirà por tots les llocs.

Si te és possible entregar-la també en mà, pel carrer, en el metro, a la porta de la sèu del teu govern autonòmic... mai serà massa.

Hem de poder conseguir extirpar el català de les nostres vides per a deixar als nostres fills un idioma valencià pur del que es senten orgullosos.