|
El dia 14 de juliol de 2003 s'inicia una campanya de la
que el seu terme de finalisació serà quan la A.V.LL.
siga dissolta, puix és la major metàstasis del càncer
que està acabant en el valencià, i encara que esta
metàstasis no siga l'única, si que podria ser la primera
en ser extirpada.
Els poders polítics, de moment no estan fent res per a
ajudar al valencià de l'atac frontal i brutal al que
està sent somés per part de les entitats públiques
catalanes, catalanistes i pancatalanistes, de dins o
fòra de la Comunitat Valenciana, per açò tenim que ser
nosatres, el mateix poble quines hem d'eixir al carrer i
defendre el nostre idioma abans de que aplegue la fi,
abans de que el terme català siga inclòs en l'Estatut
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Fes-te eco d'esta nova campanya i difon-la.
|
|
Per açò pots descarregar-te esta octaveta en
format .pdf, en les quals trobareu una pàgina en quatre imàgens com
a la de dalt, fotocopia-la i dividix-la en quatre i distribuïx-la,
puix l'objectiu d'esta campanya és a soles distribuir les octavetes,
que es reproduïxquen d'un costat a un atre i que el sentir de que hi
ha més coses per descobrir s'apodere de qui la lligga. Que qui
encara no conega suficientment el problema valencià, siga conscient
d'ell.
Porta-la al teu treball, colege, associació,
centre deportiu, apartament, a la plaja, a la tenda a on vages a
comprar, a on siga... i deixa un grapat d'octavetes, comentant al
responsable del local en qüestió que diga a quí les agarre, que
poden fer fotocòpies i distribuir-les als diferents llocs que estos
freqüenten i aixina successivament, mai es pot saber a on hi ha un
valencianiste amic, aixina les octavetes aniran creixent per tota
Valéncia, i inclús en un poc de voluntat, eixira fora de la mateixa,
i es reproduirà por tots les llocs.
Si te és possible entregar-la també en mà, pel
carrer, en el metro, a la porta de la sèu del teu govern autonòmic...
mai serà massa.
Hem de poder conseguir extirpar el català de les
nostres vides per a deixar als nostres fills un idioma valencià pur
del que es senten orgullosos. |