Megalomanies Catalanes

MÚRCIA CATALANA

En Blau

     
     
 

Megalomanies Catalanes


Catalunya és un pou de megalomanies, de mentires tan grans com l'art megalític.

A soles ells se les creuen, pero lo més roïn és que tracten de fer-se-les creure a tot lo món.

 

 

En la pàgina Racó Català, fa un temps hi havia una informació que no tenia desperdici, pero ara l'han llevat de la seua plana, imagine que per vergonya, puix era tal el destrellat de dita informació, que no es mantenia de peu de cap de les maneres.

Ara no es troba en la dita pàgina, pero sempre podrem llegir-la ací, com una de les Megalomanies més panolis de l'història dels panques, (Pero no l'única clar, puix el pancatalaniste no té mida)

Este artícul començava en este logo i esta foto de la Vega de Múrcia; a més d'un dibuix d'un mapa que més be pertany als mons de Yupi.
 

Logo

Foto de la Vega de Múrcia


La direcció a on es trobava esta meagalomania dins de la plana Racó Català, era esta, http://racocatala.com/vegamurcia/historiacastellano.htm
Abans d'explicar la megalomania, hem de demanar als llectors, que primer es lligguen la megalomania titulada, Eixa magnifica repoblació, puix és imprescindible, per a poder entendre esta.

Comencem. Per a no clavar-nos en massa tema històric, podríem dir que el regne de Múrcia baix el regnat d'Ibn Hud, en 1243 firma en el castellà, Ferran III el Sant la capitulació del regne de Múrcia en favor del protectorat castellà.

Ferran III es trobava un poc malament de salut i deixà el seu eixercit en mans del seu fill, Alfons X.

En 1244 en el tractat d'Almizra, es firma el repartiment de les terres i les fronteres en Castella, Aragó...

En 1264 baix el regnat d'Alfons X, es produïx una revolta dels musulmans de Múrcia que posa en perill el domini d'este rei castellà, és per això que Alfons X demana ajuda a Jaume I, el seu sogre, qui en una ràpida batalla entre els anys 1265 i 1266 reconquista Alacant, Elig, Oriola, Múrcia... i li tornà de nou els territoris conquistats al seu gendre, el rei castellà. Alfons X.

Fins ací les senyes històriques pures crues i dures. Ara seguim dient que sempre hem dit que en els territoris que ara són Múrcia, hi havien musulmans, castellans, i hem de supondre que, gent de distintes procedències.

Be, puix lo que esta plana dia en son moment, en correcte castellà, es pot resumir en l'última frase que posaren en son dia, que és esta textualment;

"El hecho de la no expansión política en Murcia no impidió, como apuntamos antes, que los catalanes y aragoneses repoblaran Murcia y Almería, ni que el catalán fuese hablado con total naturalidad en la vega murciana y Cartagena. El tratado había sido una decisión de gabinete que obviaba una realidad incipiente en Murcia, su catalanidad."

O siga, esta gent part de la base de que quan Jaume I el Conquistador, conquista els territoris de Múrcia, repoblaren tot lo que era el regne de Murcia, a més d'Almeria, en gent d'Aragó i Catalunya.

¡Quan llegí això em quedí de pedra!

A vore, Valéncia capital, cau en mans d'En Jaume I, el dia 28 de setembre de 1238, i com s'explica en la megalomania, Eixa magnifica repoblació, és del tot impossible que Valéncia fora repoblada per catalans, i molt manco que les poques persones que venien de lo que ara es diu Catalunya, nos educaren a la catalana.

Sobre tot, perque Catalunya no existia com a tal, puix a soles eren uns comtats d'Aragó, i per tant no eren catalans, sino aragonesos del comtat de... que pertanyien a Aragó. Be, pero anem a seguir.

Puix be, la conquista dels territoris murcians per part d'En Jaume I, fon en 1265 i 1266, o siga, 27 / 28 anys després de la conquista de Valéncia.
En eixe temps la gent que quedara en Valéncia, principalment valencians, es mesclaren en una atra gent, d'uns atres llocs, a més, també hem de tindre en conte que els chiquets i chiquetes que en l'any de la conquista de Valéncia tenien 10 anys, i no venien de fòra de Valéncia, en eixos moments tenien 37 o 38 anys. Els guerrers que lluitaren per a conquistar Valéncia, si tenien 35 anys, tindrien 62 o 63 anys i no és possible que foren a lluitar en la conquista de Múrcia i molt manco a quedar-se a viure en ella. I els que naixqueren després de la conquista de Valéncia, puix la majoria eren massa chicotets per a barallar-se en una guerra.

En eixa gent, i com passava en eixa época, en que els guerrers no eren exactament la gent més culta, es dispongué Jaume I a conquistar els territoris Murcians, territoris que segons casi tots els historiadors, no estaven molt plens de gent, pero que haguera la gent que haguera, ya tenien la seua pròpia cultura, feta entre els musulmans i posteriorment, els castellans.

Del mínim percentage que arribà a Valéncia, dels territoris aragonesos que es trobaven en els comtats d'Urgel i atres, no quedarien ni tres, i de segur que de més de cinquanta anys...

I la gent de Racó Català diu que esta gent, ¿Repoblà Múrcia i Almeria en catalans i aragonesos...?

Als panques i les seues ànsies d'un reconeiximent que mai han tingut, els passa com diu un conegut llavaveixells, que en una gota neteja tot lo que gasta un restaurant en un divendres de nit, puix els catalans, en una persona que chapurrege el català, són capaços de repoblar tota Europa. ¡Que dic! ¡Tot lo món!

La megalomania catalana no té llímits, i les ànsies de grandea tampoc.

Es trist vore com gent que mai han segut res, estan clavant-se en qualsevol lloc i manant a pastar fanc, qualsevol part de l'història, en favor de crear-se una història i un passat que mai han tingut i mai van a tindre.


 

MÚRCIA CATALANA



...PER A NO CLAVAR-NOS EN MASSA TEMA HISTÒRIC, PODRÍEM DIR QUE EL REGNE DE MÚRCIA BAIX EL REGNAT D'IBN HUD, EN 1243 FIRMA EN EL CASTELLÀ FERRAN III EL SANT LA C APITULACIÓ DEL REGNE DE MÚRCIA EN FAVOR DEL PROTECTORAT CASTELLÀ.



SOBRE TOT PERQUE CATALUNYA NO EXITIA COM A TAL...



ES TRIST VORE COM GENT
QUE MAI HA SEGUT RES, ESTAN CLAVANT-SE EN QUALSEVOL PUESTO I MANANT A PASTAR FANC, QUALSEVOL PART DE L'HISTÒRIA, EN FAVOR DE CREAR-SE UNA HISTÒRIA QUE MAI HAN TINGUT I MAI VAN A TINDRE.

 
 
   
 
 

Usuaris en llínea

En Blau pertany al Grup LLVS - Març 2007