El deliri dels catalans no té fi, i això fa que les seues megalomanies es multipliquen dia darrere dia.

La parla catalana, ha tingut moltes dificultats per a poder arribar a ser una llengua, i encara no crec que siga una llengua, sino una variant del valencià recolzada en molts diners.

Allà a mitat del sigle XX l'encomanaren a Pompeu i Fabra que fera un idioma d'a on hi havia a soles una forma grossera de parlar.

So Pompeu, feu lo que pogué puix ell no era filòlec ni res que si li pareguera, era químic, aixina que l'home en tota la seua bona voluntat, omplí de punts i grafies rares, tot un sistema ortogràfic que per a alluntar-se de l'occità, s'acostà perillosament al valencià.

Després d'eix invent de laboratori, al que li digueren, català, començà la frenètica injecció de diners i l'adoctrinament de la joventut, ensenyant català en totes les escoles catalanes com a primera llengua, deixant en alguns casos al castellà com a llengua estrangera.

Després començaren, (els diners manen) a ensenyar-lo en el nostre Regne de Valéncia i en el Regne de Mallorca i darrerament en el Regne d'Aragó. D'eixa manera, als chiquets jóvens que no saben tot lo que porta el tema darrere d'ell, accepten al català com lo que li diuen que és. O siga, estan utilisant el potencial humà que són els chiquets, com arma de futur, dient-los totes les mentires que poden. ¡Que ne són prou!

En l'actualitat, (agost de 2004), en l'actual govern central socialiste, en So Zapatero encapçalant al govern del PSOE, han trobat un caldo de cultiu favorable per ad ells, els catalans, i les seues ànsies de grandea, puix els socialistes deuen de pagar el recolzament que els nacionalistes catalans estan fent al seu govern.

En açò arribem a que una llengua de laboratori, feta en el sigle XX i recolzada en molts diners i molta, molta política, volen els seus creadors, els catalans, que siga llengua d'estat en el territori espanyol, junt al castellà. ¡Quina vergonya, després d'escriure açò vaig a netejar-me les mans!

Pero no s'han conformat en açò, sino que a més volen que l'Unió Europea reconega al català com a llengua oficial en Europa, i per a que allò puga ser possible, s'han apoderat de tots els clàssics valencians i mallorquins, de tota la cultura valenciana i mallorquina, de tots els valenciaparlants i els balearparlants.

El català creat per Pompeu, deu de quedar-se a on li toca, en la gent que voluntàriament, i no a la força com acostumen a fer els catalans, vullguen parlar-ho, i si això fora aixina, de segur que no arribarien ni al mig milló de catalaparlants, puix de les quatre províncies catalanes, hi ha més gent que vol parlar en castellà que en català.

O siga; El català, ¿Llengua d'Estat?, ni a soles llengua de Catalunya.