|
Les Homilies d' Organyà són un recull
fragmentari de sermons o homilies que és trobaren en Organyà, en
l'Alt Urgell, en setembre de l'any 1904. Foren descobertes per
En Joaquim Miret i Sans, mentres feya neteja en l'archiu de la
rectoria de l'extinguida Colegiata de Santa Maria d'Organya.
El descobriment consistix en un chicotet
quadern de tres fulls doblats per la mitat, que constituïxen sis
fulls d'una amplària de 18 centímetros d'alt per 12,5 d'ample
escrits per les dos cares.
Un poc més avant es trobaren uns atres fulls
de les mateixes característiques, que units a les que ya hi
havien, fan un total de 8 fulls escrits per les dos cares, 16
planes.
Cada plana consta de 23 llínies d'escritura.
Hem de dir que des del concili de Torus en
l'any 813, l'iglésia autorisà que els sermons, entre unes atres
coses, pogueren realisar-se en la llengua que volgueren els
feligresos i els retors, per això els catalanistes, diuen que
les Homilies d'Organyà són un dels primers documents d'una
llengua que fon inventada molts més anys després
|
|
També volem dir que els experts daten estos
texts a finals del sigle XII o principis del XIII, més
concretament en el temps de Pere I el Catòlic (1196-1213), sent
el caràcter de la lletra el de l'época de transició al gòtic i
la calitat del pergamí prou ordinària, per no dir roïna.
Com monument de cult d'esta megalomania, han
erigit en la Plaça dels Arbres d'Organyà la construcció que
apareix en la foto.
Fins ací, més o manco els catalanistes
podrien estar d'acort en el text, pero el mateix, igual que tots
els que han escrit els catalans té un grapat d'erros i mentires.
Ara anem a començar per dir que en la data en
que es daten les homilies d'Organyà, Catalunya no existia com a
tal, a soles eren uns quants comtats que pertanyien a la Corona
d'Aragó, per lo tant és del tot impossible que foren els inicis
d'una llengua d'un territori que no existia. O acàs digueren els
que vivien en eixe lloc en eixe moment, 'Anem a inventar el
català per a quan existixca Catalunya'.
També anem a dir que en eixe moment, en eixos
territoris la llengua o una de les llengües dominants era el
provençal, de fet, fent una llectura tranquila de les homilies,
trobem que hi ha un bon grapat de paraules, un molt alt
percentage de paraules pròpies del provençal, i si ad este alt
percentage li afig que com en totes les llengües, hi ha paraules
que s'han quedat oblidades en el camí, podríem dir que queda un
percentage molt chicotet de paraules que podrien ser qualsevol
cosa i pertànyer a un bon grapat d'atres llengües.
També volem apuntar que com Catalunya no
existia, si eixos texts foren un brot de nova llengua, es deuria
dir que seria la llengua que és parlaria en Aragó, i si volem
afinar més, en uns comtats d'Aragó, o siga que seria un brot
d'aragonés. Mai no en un principi un chicotet territori ha
tingut més importància que el regne d'a on pertany.
I no podem deixar de passar el següent punt.
Segons la ruglonadora catalanista, les homilies d'Organyà foren
els primers texts escrits en català, (1213), i En Jaume I el
Conquistador, conquistà Valéncia en 1238.
Quan és redactaren els Furs de el Regne de
Valéncia, (Catalunya no existia) el rei En Jaume I digué que
s'escrigueren en la llengua que parlava el poble per a que foren
entesos per ell, això vol dir que en el Regne de Valéncia ya és
parlava alguna cosa diferent a lo que és parlava en qualsevol
atre lloc.
En el Regne de Valéncia ya teníem una llengua
pròpia, incipient pero pròpia, mentres que en lo que ara es diu
Catalunya, no és que no hi havia llengua pròpia, sino que tampoc
hi havia territori, no hi havia res... no eren res.
Les Homilies d'Organyà, escrites de segur en provençal, és una
mentira, una megalomania més dels pancatalanistes. |
