collita i la fecunditat i abdós deuen d'anar nugades en un llaç en la quatribarrada rodejant un llibre.

D'esta manera Catalunya exporta al món sancer eixa maravellosa festa. ¡Que bonico!

Pero res més llunt de la realitat, puix a soles nos trobem abans d'una nova megalomania, tot és absolutament mentira.

Podríem començar dient que, si realment fora una festa en orígens catalans, no es celebraria el dia de la mort d'un escritor castellà, sino català, pero hi ha més coses i més consistents.

El "Dia mundial del llibre i el dret d'autor" fon formalment instaurat per la UNESCO en 1995.

No obstant, els orígens d'esta celebració es remonten a l'any 1926, quan en Valéncia, l'editor Vicent Clavel i Andrés, propongué dedicar un dia de l'any en homenage als llibres.

Estava clar que eixe dia devia estar relacionat, d'alguna manera, en el màxim exponent de la nostra lliteratura castellana: Miguel de Cervantes Saaverda. Pero al no saber-se en exactitut que dia naixqué, (encara que per 4 anys es celebrà el Dia del Llibre el 7 d'octubre, una de les dates provables del seu naiximent), en 1930 es trià definitivament la data del seu decés: 23 d'abril de 1616.

La tradició que s'inicià en Valéncia, es feu ferma en Espanya i començà a estendre's. En 1964 l'adoptaren tots els països de llengua castellana i portuguesa, i en 1993 també la Comunitat Europea. Eixos grans antecedents dugueren al govern d'Espanya (en el recolzament de l'Unió Internacional d'Editors) a presentar abans la UNESCO (Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura) l'idea de proclamar el 23 d'abril com "Dia Mundial del Llibre".

La proposta, junt en l'agregat sobre el, "Dret d'autor" propost per Rússia, fon aprovada unànimement per tots els estats membres durant la 28° sessió de la Conferència General de la UNESCO. Aixina quedà definit el 23 d'abril de cada any com "Dia Mundial del Llibre i el Dret d'Autor".

Clar que per a conseguir esta aprovació unànim no era suficient en l'homenage a qui fora el més ilustre autor de llengua castellana, sino que s'ha sumat la notable coincidència de que també William Shakespeare (el màxim exponent de la llengua anglesa) fallí en eixa mateixa data. I per a completar les coincidències, també el destacadíssim Garcilaso de la Vega (l'Inca) fallí el 23 d'abril de 1616. Açò explica l'unanimitat que s'ha donat en quant a l'adopció d'esta data, degut a que es tracta de dos de les més insignes figures de tota la lliteratura universal.

Valga de totes maneres un desembroll, si be Shakespeare fallí el mateix any i més que Cervantes i Garcilaso, no fon exactament el mateix dia, perque per eixa época els anglesos encara tenien el seu calendari desfasat uns dies en respecte al món catòlic, per lo qual Sir William morí en deu dies de diferència (abans o després segons diverses fonts) en respecte a, El Manco de Lepanto i l'Inca.

La resolució

Transcriurem a continuació la resolució de la Conferencia General de la UNESCO que fixa el 23 d'abril com "Dia del llibre i el dret d'autor":

"Considerant que el llibre ha segut, històricament, l'element més poderós de difusió del coneiximent i el mig més eficaç per a la seua conservació. Considerant, per conseqüent, que tota iniciativa que promulgue la seua divulgació redundarà oportunament no a soles en l'enriquiment cultural de quants tinguen accés ad ell, sino en el màxim desenroll de les sensibilitats colectives respecte dels patrimonis culturals mundials i l'inspiració de comportaments d'enteniment, tolerància i diàlec. Considerant que una de les maneres més eficaces per a la promoció i difusió del llibre -com lo demostra l'experiència de varis països membres de la UNESCO- és l'establiment d'un "Dia del llibre", en la corresponent organisació de fires i exposicions. I observant que no s'ha adoptat una mida similar a nivell mundial. Esta Organisació subscriu l'idea i proclama "Dia Mundial del Llibre i el Dret d'Autor" el 23 d'abril de cada any, per ser la data en que coincidiren, en 1616, els decesos de Miguel de Cervantes Saavedra, William Shakespeare i l'Inca, Garcilaso de la Vega."

Resolució aprovada el 15 de novembre de 1995.

Koichiro Matsuura, Director General de la UNESCO, es referí recentment a l'importància d'esta celebració, en els següents térmens:

"En més de huitanta països, millons de sers humans s'han unit, inclús les poblacions afectades per la pobrea i la violència, per a manifestar la seua adhesió al llibre, símbol d'esperança i de vida. Una de les missions essencials del llibre és estar al servici de l'educació. Per allò, és necessari dispondre de materials suplementaris que permeten a tots els estudiants iniciar i mantindre una amistat íntima i permanent en la paraula escrita. La donació de llibres pertinents i de calitat a les poblacions, especialment als chiquets i jóvens més desfavorits, promourà el gest de compartir el saber i el coneiximent al mateix temps que la comprensió i el respecte mutu entre els pobles."

Com es pot comprovar per lo dit, lo qual és totalment contrastable i verificable, a soles es deu a la coincidència i la casualitat, allò de que la festa del, Dia del Llibre i el Dret d'Autor, es celebre el dia de Sant Jordi, casualitat que els catalans, catalanistes i pancatalanistes, han sabut aprofitar fortament en el seu propi benefici, com fan sempre en tot, puix eixa és la seua filosofia.