Navegant per Internet, te pots trobar coses de tot tipo, com açò de que el castellà és un dialecte del català.

De segur que en la llengua que Deu es dirigí a Adam i Eva, també fon el català... i si no al temps, ya se les ocorrerà esta badoqueria algun dia.

Tornem a lo nostre. Hi ha un grup de persones alemanes que afirmen que el castellà és un dialecte del català, i per a allò es basen, segons ells clar, en uns texts que han trobat en la biblioteca d'El Vaticà.

Primer de tot anem a mostrar lo que diuen esta gent.

---

El castellà, dialecte del català

L'estudi "Der Ursprung des Spanischen" realisat pel Romanistische Abteilung de l'universitat de Friburgo diu demostrar que l'orige de la llengua castellana és el català.

El grup de llingüistes i historiadors alemans descobriren en la Biblioteca Vaticana una serie de texts de mijans del sigle IX dC, a on escrivans de la cort de Ramon IV discutien la fort influència que estava eixercint el català sobre el castellà "les gents de la Castella usen ja nosos vocablas", "la gent de Castella ya usa les nostres paraules" es pot llegir en el text d'u dels dos escrivans. A mitat del sigle IX l'influència catalana sobre la resta de la península creixqué de forma molt notòria.. La gran influència econòmica i social que els catalans eixerciren tingué que deixar calcigada.

"La preponderància de la cultura catalana, i el seu major grau de desenroll supongué en les zones de contacte i superposició un fenomen s'assimilació del traços culturals" declarava Mark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung.

Est estudi s'acabà en giner del 2003, està sent molt poc publicitat per les grans pressions polítiques que genera, distribuïxquen-lo per la Ret

Es pot trobar documentació referent a dit tema en:

http://www.jura.uni-freiburg.de/institute/rgesch1
                http://www.uni-freiburg.de/wiss-ges
                http://bav.vatican.va/it/v_home_bav/home_bav.shtml

---

I nosatres, com està clar, anem a difondre-lo, pero pensant en lo que anem a dir, o siga, hem anat al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, que de moment és l'ent normatiu de l'espanyol o castellà, un ent que deuria de ser sério, pero nos hem trobat en açò.

Hem buscat primer de tot el terme, català, i nos hem trobat en açò.

2.- Pertanyent o relatiu ad este antic principat, hui comunitat autònoma d'Espanya.

[Esta accepció no té res que vore en el tema, pero la he afegit perque Catalunya mai ha sigut un principat, puix mai ha tingut un príncip. Comencem en mentires]

3.- Llengua romanç vernàcula que es parla en Catalunya i en uns atres dominis de l'antiga Corona d'Aragó.

[¿I en uns atres dominis de la Corona d'Aragó? Més mentires]

Per a eixir de dubte en respecte al terme, 'Vernàcula', busquem també en el diccionari de la RAE (Real Acadèmia Espanyola), ¿Qué vol dir 'vernàcul'? I trobem açò.

Vernàcul.- Dit especialment de l'idioma o llengua: Domèstic, natiu de la nostra casa o país.

Després, busquem castellà i nos trobem en açò.

4.- Llengua espanyola, especialment quan es vol introduir una distinció en respecte a unes atres llengües parlades també com a pròpies en Espanya.

5.- Dialecte romànic naixcut en Castella la Vella, del que tingué el seu orige la llengua espanyola.

Dialecte. No és llengua vernàcula com el català. A més, no hem de perdre de vista que en el punt 4 diu la definició de, llengua espanyola, que s'utilisa més que res per a distinguir-la d'unes atres 'llengües pròpies' d'Espanya. O siga ,que és un dialecte del qual a soles eixí una definició de distinció.

6.- Varietat de la llengua espanyola parlada modernament en Castella la Vella.

O siga. Castellà i Espanyol són sinònims, o aixina es desprén de la primera frase del punt 4 de la definició de castellà, pero segons el mateix diccionari de la RAE, després pareix que són térmens diferents.

El castellà és una varietat de la llengua espanyola, i llengua espanyola és a soles un terme de distinció en respecte a unes atres llengües parlades en Espanya.

És a dir, una llengua que en l'actualitat és una de les tres llengües més parlades en el món sancer, segons la RAE, a soles es parla en Castella la Vella, sabent que el terme, llengua castellana, és distint (distinció) del terme, llengua valenciana, o llengua balear, per eixemple. ¡Molt bona faena la de la RAE posant definicions!

Pero arribant ací, hem volgut saber lo que diu la RAE d'uns atres térmens, com a, gallec.

7.- Llengua dels gallecs.

Sense mes històries. El gallec és llengua. Cosa que no diuen aixina de clar del castellà.

També busquem, vasc, i nos derivaren a euskara, dient de l'euskara açò.

1.- Pertanyent o relatiu a la llengua vasca.

2.- Llengua parlada pels naturals del País Vasc espanyol i francés i de la Comunitat Navarra.

[També, sense més històries, L'esukara (Vasc) és llengua. I prou.]

Després per a arrematar el tema, busquem, balear, una de les llengües romances més antigues, i d'ella diu la RAE

5.- Varietat de la llengua catalana que es parla en les Illes Balears.

[Més mentires, i ells ho saben. ¡Quina vergonya d'acadèmia!]

I també busquem, valencià

5.- Varietat del català, que s'utilisa en gran part de l'antic regne de Valéncia i es sent allí comunament com a llengua pròpia.

[O siga, el valencià, la primera llengua romanç que tingué un sigle d'Or de les seues Lletres en lo sigle XV, es el dialecte d'una llengua que fon inventada a mitat del sigle XX. Sense comentaris.]

De tot lo expost, qualsevol persona, pot entendre que el català es la llengua mare de totes les llengües i que hi ha algunes formes de parlar com el castellà, que volen eixir de la seua foscor, sent totes les demés llengües, formes dialectals de la mare catalana.

¡¡¡¡ MARE MEUA QUIN PAÍS D'INCULTS !!!!

De segur que hi ha moltes persones, de dins i fora de la RAE que han llegit poc, o que tenen poca capacitat per a raonar i per a vore per elles mateixos la veritat.

Espere que algun dia nos torne la cordura a tots, i el català tornarà a ser lo que mai ha deixat de ser, una grossera derivació de la parla barcelonina que no para de furtar paraules de llengües consagrades i dolces com a la Llengua Valenciana.